Alzinars a Catalunya
Alzinars a Catalunya.
http://meteosantandreu.blogspot.com/2006/03/alzinars-catalunya.html
Sergi Corral Buela
Me he tomado la licencia de traer este artículo de un blog de la red, porque me ha parecido muy interesante.
Cito al autor y el lugar de donde lo he extraído, esperando que no le moleste compartir esta magnífica información con nosotros.
----------------------------------------------------------------------
Ens trobem 2 típics exponents del bosc mediterrani a Catalunya, 2 tipus de formacions vegetals singulars.
Ara detallarem cadascún d'ells:
L'Alzina, Quercus ilex subsp ilex, de la família de les fagàcies, és un arbre robust que si les condicions són idònies pot viure més d'un centenar d'anys, s'han trobat exemplars de fins 300 anys, amb un diàmetre del tronc espectacular.
La fulla, molt característica de consistencia bastant coriàcia i molt sovint punxosa, té més de 7 nervis (la carrasca menys de 7) i pel revers te molta pilositat, aquestes característiques són una clara adaptació a èpoques dures de sequerai intensitat del sol.
La comunitat de l'Alzinar és un bosc molt ric en espècies de sotabosc, tant arbustos, lianes com plantes herbàcies. Aquesta riquesa tan espectacular, es creu que te origen en l'antiguitat ja que l'alzinar és una derivació de la Laurisilva, la qual va colonitzar la part sud d'Europa en un òptim climàtic, però va evolucionar quan es va veure atrapada i relegada durant l'època del tancament de la Mediterrània i les posteriors glaciacions.
l'Aspecte del Alzinar és un bosc impenetrable, una verdadera paret de vegetació, algunes de les especies del sotabosc són:
Asparagus acutifolius
Smilax aspera
Lonicera sp.
Hedera helix
Rubia peregrina
Pistacia lentiscus
Olea europaea var sylvestris
Viola alba
Euphorbia.sp.
Galium sp.
Hepatica nobilis (alzinar muntanyenc)
Helleborus foetidus(alzinar muntanyenc )
Orchis sp.
Ruscus aculeatus
Viburnum lantanum
Viburnum tinus
Clematis.sp.
Cistus.sp
Prunnus spinosa.
Aspecte lianoide de l'alzinar:
L'Alzinar no puja més de 1100mm
a) de 0 a 500-600m parlariem d'un alzinar amb marfull o llentiscle, tipicament mediterrani, molt ric en espècies.
b) de 600-700 a 1100m parlariem d'un alzinar muntanyenc, més pobre de sotabosc ja que moltes espècies són termòfiles, desapareixen amb una temperatura anual més baixa.
Alzinar Munntanyenc a Montserrat:
Per viure en condicions òptimes necessita una precipitació anual per sobre de 450-500mm, a partir d'aqui per sota és substituit per la màquia litoral, om predominent les espècies més resistents adaptades a condicions més seques i més càlides.
No soporta la continentalitat, es a dir maximes molt altes en periodes estivals i mínimes excessivament fredes en periode hivernal, aqui és substituida per la seva "germana" la Carrasca, Quercus ilex subsp ballota, de fulla més petita, més endurida, de sotabosc molt més pobre, i generalment d'una alçaria menor que l'alzina.
La distribució "potencial" a Catalunya començaria al NE de les Muntanyes de Prades extenent-se fins a l'Alt Emporda. La divisoria pel que fa a l'interior, continentalitat, éstaria en la meitat de la comarca de l'Anoia i el Nord del Baix Llobregat (Algun vessant de Montserrat). El límit en condicions marítimes/càlides el trobariem al sud del Baix Llobregat on és substituida per la màquia. El límid altitudinal el trobariem per exemble a Sant Llorenç del Munt, al Montseny per sobre dels 1000m, a les guilleries o a les serres que envolten Olot.
A les Gavarres, Montnegre, Montseny i Alberes, troba la competencia amb la surera, Quercus suber adaptada a viure en terrenys àcids.
Interessant també la competència amb el Roure martinenc (Quercus humilis), arbre també de la família de les fagàcies, robust, també de bastanta longevitat.
De fulla lobulada, de mida mitjana, amb pilositat característica a l'Envers. De característica marcescent, que vol dir que la fulla ja seca romàn a l'arbre fins quan esta apunt de sortir les fulles noves a la primavera, estudis diuen que correspon a una forma de econoia energètica i a la vegada de protecció. Aquesta caracteristica el fa incloure dins de l'apartat de rouredes seques.
Roure martinenc solitari:
Aquest roure necessita per viure una pluviometria superior als 650-700mm anuals, i temperatures anuals més fresquetes que la alzina. Pot viure per fins a una 1300m d'altitud i com hem dit suporta més bé el fred que l'alzina per tant estarà colocat: a la mateixa altitud; en obagues, valls, barrancs o per sobre de l'alzina el indrets muntanyosos del pre-pirineu, pre-litoral o serrelada transversal.
La comptència amb l'alzina es trobarà al NE de Catalunya, en principi sembla que la convivència entre les 2 espècies es ben normal, ja que cada una ocupa el lloc de la muntanya que més li escau i també dir que el Roure li va més la vida solitària o en petits boscos. No se sap si el final de la successió vegetal, a boscos del NE de Catalunya podria estar dominada per el Roure, és una hipòtesi que s'esta estudiant actualment.
Mapa de distrbució d'aquestes espècies a Catalunya:
vermell: alzina
Verd: surera
Blau: Roure martinenc
Gris: Màquia litoral
Ratllat: punts de convivència i solapament intermitjos.